L´Ermita, significació simbòlica

L´Ermita de la Mare de Deu de Vallivana: Significació Simbólica
Cristòfor Aguado i Medina
(Publicat en en la revista de Festes de 1979)

Si bé, com és lógic, han aparegut diversos treballs sobre la Mare de Déu de Vallivana i la seua devoció i ermitori en Picassent (v. la Bibliografía publi­cada en aquest mateix número), es troba a faltar es- tudis amb certa profunditat sobre els elements arquitectónics i simbólics del santuari mariá picassentí. Aquest article intenta omplir el buit respecte a la iconología de la nostra Ermita.

I. Programa del frontispici.Encontrem els següents elements (de baix a dalt):
A) RETAULE DE TAULELLETS: Sobre la porta hi ha la inscripció “Ermita de N.a S.a de Vallivana” i damunt, flanquejat per dos gerros decoratius, un retaule de taulellets representant la Mare de Déu de Vallivana flotant entre núvols i ángels sobre el seu ermitori picassentí. L’esplanada apareix en la seua forma antiga, amb els xiprers i els casalicis del Calvari.
B) EL SOL: Dalt deis taulellets veiem un gran sol (potser record del rellotge de sol que es distingeíx als vells gravats) emmarcat per una filactéria que diu “Electa ut sol” (Escollida com el sol), pro­cedent del Cántic dels Cántics, VI, 10. Vol dir que la Verge és “resplendent com el sol” (1).
C) EL FINESTRAL: Té pintat un Sant Miquel en l’actitud de combatre el drac (des de fora no es veu i des de dins amb dificultat; li cal una restauració). Aquesta iconografía procedeix de l’Apocalipsi: “Va esclatar una guerra al cel: Miquel i els seus ángels anaven a combatre amb el drac”. (Ap. XII, 7). El drac és Satanás, el qual “es va aturar davant la dona que havia d’infantar per devorar el seu fill, així que infantés” (Ap. XII, 4). La dona és María i el seu fill, Jesús. Així com Miquel aná contra el dimoni que volia devorar al Fill de la Dona, ara guarda a l’Església, de la qual és figura la Mare de Déu.
D) LA LLUNA: Damunt del finestral voreu una lluna. La Verge és “Pulcra ut luna”, Bella com la  lluna (Cántic deis Cántics, VI, 10).
E) ESPADANYA DRETA: Dalt de l’arc de la cam­pana hi ha una torre entre dues palmeres. Es tracta de dos bells símbols marians presos, com els anteriors, de l’Escriptura. La torre és la Torre de David de la lletania, procedent del C. deis C. IV, 4: “El teu coll és com la torre de David, construida com les fortaleses” i significa que la Mare de Déu és forta com eixa torre. Les palmeres al.ludeixen al versicle “Allí he crescut com les palmeres a En-Gadi” (Ecle- siástic XXIV, 18.a).
F) ESPADANYA ESQUERRA: Trobem entre dos arbres un pou, el “Pou d’aigua viva” (Cántic deis C. IV, 15). Els arbres semblen xiprers (pero si foren oliveres o cedres no variaría gens el sentit simbólic): “Allí he crescut com els cedres al Liban, com els xiprers a les muntanyes de l’Hermon” (Eclesíástic XXIV, 17).
G) FRONTO: hi vejem el monograma de Maria, una gran M, coronada, amb la lluna als peus i rodejada de llorer. La Mare de Déu és Reina del cel i de la Terra. El llorer és símbol de la gloria de Maria. La mitja lluna fa al.lusió a la visió joánica: “(una dona) amb la lluna sota els peus” (Apocalipsi XII, 1).
Lectura del conjunt de la fatxada: En la part més baixa, la més próxima, La Mare de Déu se’ns mostra en la seua advocació de Vallivana, la que dona origen al santuari i és sitúa més prop afectivament del fidel. A partir d’aquesta única concessió al particularisme, trobem símbols dedicats universalment a Maria a qui s’apliquen els “piropos” d’Elegida com el sol. Bella com la lluna. Plena de virtuts que la tan forta com una torre davídica, pou d’aigües vives, alta com la palmera i el xiprer, glorificada com a Reina Universal. La Creu remata tota la composició i li dona ple sentit a la gloria de Maria, la qual ho deu tot al fet de ser Mare de Jesús. La preséncia de Sant Miquel está justificada per la referéncia —l’única que en queda— a d’alló que el P. Leonardo anomena “franciscanismo de nuestra ermita antes de 1936″ (2) i que ja en parlarem en tractar de l’interior. Pero recordeu el protagonisme de Miquel en la visió apo­calíptica del cap. XII, tan important per a la icono­grafía mariana, i que l’Arcángel és Guardia de l’Església (es col.loca a la façana perqué les forces del mal no hi penetren), com ho era d’Israel. “Qui-com- Déu” está especialment destinat a la defensa del Po­ble de Déu (cfr. Daniel X, 13.21; XII, 1).

II. La Nau.
A) SANTA LLUCIA: entrant a má dreta, sobre el mur dels peus del temple. Representada amb la palma de martiri i els ulls sobre un plat, element característic de la seua iconografía, procedent de la llegenda de que la Santa s’arrancá els ulls per amor de Crist. Mártir molt popular, és patrona dels cegos i advocada contra les malalties de la vista. La preséncia a l’Ermita (és un quadre pintat l’any 44 per C. Silla) recorda l’interior d’abans de guerra, com vorem. A la mateixa posició, pero a l’esquerra:
B) SANT ISIDRE LLAURADOR: brodat amb se­des. or, perles i robins, data de 1912 i és una dona- ció de la seua autora, Dolors Laza Fontabella. Repre­senta al Sant madrileny en el moment de pregar, mentre l’ángel li llaura la térra. Isidre mai no havia tingut culte a l’Ermita, que jo sápiga. La preséncia, des de fa uns anys, obeeix solament a la generositat de l’autora.
C) CRIST DE LA FE: Té culte (a carree de les corporacions agráries, actualment la Cambra) des d’abans de guerra al nostre Ermitori. Se sitúa a la capella de la dreta de la nau, on abans de guerra hi havia l’altar de Santa Bárbara (el qual tenia una imatge de la Santa titolar i dalt un quadre de Santa Llúcia).
D) SANT JOAN BAPTISTA: en la capella de l’esquerra de la nau (on abans estava el Crist en la columna o de la Flagelació, rematat per un Sant Blai pintat). El seu culte és nou a l’Ermita i es deu al patronatge sobre la Séquia del Xúquer. Encara que la seua col.locació puga ser merament accidental, ni es pot deixar de vore un alt contingut teológic en el fet d’encontrar al Precursor davant del Messies, ja que el Baptista és figura de Crist i, com ell, tingué un naixement prodigios i una mort violenta a causa dels pecats dels hómens. Enfront del Crist de la Fe, sembla que ens diga: “Mireu l’anyell de Déu que lleva el pecat del món” (Joan I, 29).

III. El Creuer.
A) DRETA: Veiem un deis dos quadres de Juan Vicente pintats el 1941, durant el rectorat de Mn. Bauset. Representa a Mossén Carbó mostrant la Imatge de la Vallivana al poblé de Picassent, mentre la Mare de Déu contempla l’escena des del cel. Aquest gran mural ocupa el lloc que antigament albergava a l’altar de Sant Miquel, consistent en una imatge combatint el drac, i dalt una pintura del mateix Arcángel pesant les ánimes. Mn. Carbó ja era present, abans de guerra, en la finestra de dalt del mural. Entre l’arc i el fons de la capella, hi havia el Crist de la Fe.
B) ESQUERRA: quadre representant la processó de rogativa a la Mare de Déu de Vallivana per les febres. Entre núvols apareix l’Ermita que el poblé li alçaria en acció de grácies (constitueix un deis anacronismes tan freqüents en la Historia de l’Art, el fet de figurar la fatxada actual de l’ermitori —la qual data de 1900—, com a coetánia d’una acció molt an­terior). Aquest mural ocupa el lloc de l’antic altar de la Venerable Orde Tercera, format per les imatges de Sant Lluís de França, Santa Isabel d’Hongria i Sant Antoni de Pádua. en el primer cos, i Sant Bonaventura en el segon. Sobre la finestra hi havia pintat Sant Francesc en l’estigmatització.

IV. La cúpula.
A)  PETXINES: cadascuna porta un evange­lista amb el seu símbol propi, és a dir; Sant Mateu, un ángel-home; Sant Mare, un lleó; Sant Joan, l’águila, i Sant Lluc, que més freqüentment du un toro, va acompanyat ací per un retrat de la Mare de Déu que figura estar pintant. El costum de simbolitzar els evangelistes per aquest animals prové de l’Apocalipsi IV, 7: “El primer vivent és semblant a un lleó; el segon vivent, semblant a un vedell; el tercer vi­vent té la cara com d’home, i el quart vivent és sem­blant a una águila Que vola”. Les figures dels 4 vivents són els 4 punt cardinals. Sant Ireneu acomoda aqüestes figures als evangelistes, que van escampar l’Evangeli als 4 vents. Tornant a sant Lluc, és molt interessant i significatiu el fet de ser figurat com a protoartista maria. Efectivament, aixó pretén recordarnos que sant Lluc, segons una llegenda molt extesa, és el primer que pinta la Mare de Déu, com fou el primer que parlá d’ella al seu Evangeli. Moltes tradicions locals i falsos cronicons li atribuien al Sant Metge imágens pintades i, també esculpides, de la Mare de Déu (3). Pero resulta encara més suggestiu que eixa creença s’aplicava també a la nostra Vallivana, la qual seria obra de sant Lluc portada per Sant Jaume, qui la col.locá als boscs de Vallivana. La resta de la historia i la seua vinguda a Picassent, ja la sabeu tots (4).
B) EL TAMBOR: Encara es distingeixen tres fi­gures del tambor, que presumiblement formaríen com una corona de símbols marians. Mirant des de l’entrada del temple veiem els tres finestrals policromáis: el del míg du el monograma de María; el de la dreta, una torre, que ja s’ha vist que representa la Torre de David; el de l’esquerra. una porta entre núvols, signi­fica la Porta Coeli (en l’himne Ave Maris Stella de l’Ofici de la Mare de Déu, llegim “Félix Coeli Porta”; procedeix, en últim extrem, del Génesi XXVIII. 17). La Mare de Déu és la Porta del Cel.
Lectura del conjunt de la cúpula: el quadrat és simbol de la térra i resumeix les quatre direccions esracials. El cercle és símbol del cel i representa la unitat i el principi. La unió del cercle-cúpula (el cel) i del quadrat que la sosté (la térra) forma un microcosmos, un conjunt d’un alt simbolisme que significa el món, el Cosmos. Els evangelistes, entre el Cel i la Terra, transmeten el missatge diví, celestial, als hómens, a la térra, escampant-lo pels quatre punts cardinals. La Mare de Déu és la Porta que ens dura al Cel. (5).

V. El Presbiteri.
A) ELS MEDALLONS: quatre medallons hi ha a la part alta del presbiteri; a la dreta, sant Joan de Ribera i sant Vicent Ferrer; a l’esquerra, sant Tomás de Villanueva i sant Vicent Mártir. Formen 2 parelles: Sant Vicent Ferrer (de dominic, amb l’actitud característica) i Sant Vicent Mártir (de diaca, amb la palma i la roda del seu martiri), per tindre el mateix nom: Sant Joan de Ribera (vestidures episcopals i una representació de l’Eucaristia, de la qual fou gran devot i difusor) i Sant Tomás de Villanueva (amb ornaments pontificáis), per ser tots dos arquebisbes de Valéncia. Estem, per tant, davant quatre sants valencians.
B) EL SAGRARI: Dos ángels separen uns cortinatges reíais per deixar-nos vore el tabernacle; l’un por­ta raim, l’altre espigues, que són les matéries primes d’on s’extrauen les especies per a la transsubstanciació. En la porta del sagrari hi ha un calze amb una hostia, sagrades espécies del Cos i Sang de Crist. Dalt de la porta trobem, a l’esquerra les Taules de la Llei amb una serp, possible al.lusió a la serp de bronze que feu Moisés (cfr. Nombres XXI. 7-9); aquesta serp és figura de Crist (cfr. Joan III, 14 ss.), i a la dreta Panyell pasqual, símbol de Crist Víctima propiciato­ria i redemptora. Lectura: l’Eucaristia és la Nova Llei de Jesucrist. l’Alíanga Nova i Eterna, de la qual l’antíga Llei mosaica és figura.
C) SANT JOAQUIM: rematant l’altar hi ha un sant Joaquim pintat. Segons algún testimoni oral, abans de guerra aquest lloc l’ocupava l’Assumpció de la Ma­re de Déu. De tota manera, la presencia de Sant Joaquim en un contexte mariá no está gens fora de lloc, ja que és el pare de María. Hi ha, pero, un motiu més decisiu i menys significatiu que ens explica el perqué: els Srs. Vicent Guerrero Cervelló i el seu fill, Joaquim Guerrero, pagaren el retaule com pregona la lápida que hi figura a la dreta.

VI. Fornícula de la Mare de Déu.
A) ELS ANGELS: Podem fer tres grup d’ángels del ninxol. El primer el formen tres ángels grans, adolescents, un dels quals porta un calze i un altre una panera, al.lusió a la sang-vi i al cos-pa.
María está unida al seu Fill en tot, incloent-li el misteri eucaristic.
Un segon grup constaría de dos angelets-xiquets que porten una filacteria amb les paraules “Tota Pulchra”, pertanyents al versicle “Tota Pulchra es amica mea et macula non est in te” (Tota tu ets bonica amiga meua, (no tens cap defcte!) del Cántic deis Cántics IV, 7. Per últim completen el quadre angé- lic 7 angelets-cabets-alats. La Mare de Déu és Reina deis Angels, com l’anomenen les lletanies.
B) LA TRINITAT: El Pare Etern beneeix la Verge, qui porta a Jesús al braç i l’Esperit Sant, en for­ma de colom, irradia els seus dons. La Verge és Mare de Déu, Mare de Crist. Temple de l’Esperit Sant (Uetania). La Trinitat és qui corona a Maria com reina del cel i la térra. Per si encara feren falta més raons, tinguem present com l’Orde de les Trinitáries ocupá, durant bona part del segle XX, el retir del Remei, adjunt a l’Ermita.
C) LA IMATGE DE LA MARE DE DEU DE VA LLIVANA: Porta a la dreta (del qui mira) l’Infant Jesús (el qual du un globus), i a l’esqurra un ram d’assutzenes: Maria és Mare i Verge, el Xiquet ens recorda la seua Maternitat Divina i ens diu que no podem donar culte a la Mare deslligant-la del seu Fill, mentre les assutzenes, símbol de la puresa, ens recorden la Virginitat de qui és Mare de Déu; el globus ens monstra al Crist com Senyor del Cosmos. La Imatge porta corona, diadema i auréola d’or i altres materials preciosos; l´auréola té dotze estrelles, per tant la Mare de Déu se’ns presnta com en la visió de sant Joan: “I es veié un gran prodigi al cel: una dona vestida de sol, amb la Uuna sota els peus, i sobre el cap una corona de dotze estrelles” (Apocalipsi XII, 1). Es a dir, que la preséncia d’or rodejant la venerada Imatge no obeeix sois a una mania de riquesa de l’Església ni a una desviació de la religiositat popular, com volen fer creure alguns, oblidant la dimensió simbólica: l’or i les pedres precioses signifiquen el sol i les estrelles que configuren el vestit cósmic de la Reina de l’Univers. La corona es símbol de la reialesa de María, prolongació de la de Crist, que es Rei de Justicia, d’amor i de pau.

VII. Significat global de l’Ermita.
Adopta una planta centralitzada. típica dels edificis d´alt contingut simbólic i commemoratius. El nostre santuari és un monument-exvot, que commemora la intervenció miraculosa de la Mare de Déu, amb l’advocació de Vallivana importada per Mn. Carbó. en l´epidémia que patia el poble de Picassent, el qual la faría patrona popular. En la restaurado de després de guerra, que no respecta gens l’estat de coses anterior ni les devocions que tenien culte, ha desaparegut el matís francisca de l’Ermitori, patent per les devocions seráfiques citades. Així, Sant Miquel, que tenia quatre representacions, sols apareix ara al finestral del frontis borrosament. També falta una práctica extesa pels franciscans, el Via Vía, que en l’esplanada de l’Ermita havia pres cos en uns bells casalicis. En desaparéixer el Calvari, l’espai s’ha dessacralitzat, convertint-se en el centre festiu picassentí, com abans havia sigut centre devocional.

NOTES:
1) Citacions bibliques de la versió deis Monjos de Montserrat. Editorial Casal i Valí. Andorra, 1970.
2) Fr. Leonardo M.” de Picasent: “Nuestra ermita antes de la revolución de 1936″. Revista de Festes del 1965. (m’he servit per la reconstrucció de l’interior).
3) Vicente de la Fuente: “Vida de la Virgen María” Montaner y Simón, Barcelona, 1879. T. II, p. 8 ss.
4) Amadeu Lerma Serra: “Romería a Picassent” Revista de Festes, 1974.
5) Per a simbolismo en l’arquitectura, v. Santiago Sebastián: “Espacio y Símbolo”. Universidad de Córdoba, 1977.